Cinema i experiència, Siegfried Kracauer, Walter Benjamin i Theodor W. Adorno, Miriam Bratu Hansen
- Traducció de l’anglés amb Esther Monzó.
- Institució Alfons el Magnànim.
L’estudi del cinema dels primers temps va possibilitar a Miriam Bratu Hansen incorporar la Teoria Crítica al camp dels estudis cinematogràfics anglosaxons, conjugant l’anàlisi dels trets estilístics i formals de les pel·lícules amb l’estudi de les seues condicions de producció, distribució i exhibició, en relació amb les transformacions socials i sensorials pròpies de la modernitat. Bratu Hansen ofereix aquest llibre com un pont entre l’obra de tres pensadors de l’Escola de Frankfurt que han sigut fonamentals en la construcció teòrica de les relacions entre l’estètica cinematogràfica i l’experiència de la modernitat: Kracauer, Benjamin i Adorno.
En línies generals, l’autora reivindica de Kracauer i de Benjamin l’esperança d’una apropiació alternativa de la tecnologia moderna que albiren en l’experiència estètica del cinema. Actuant com a espill deformador d’un món reïficat, el nou mitjà, a més d’atraure i de representar el grup heterogeni integrador del subjecte de la modernització i de la cultura de masses urbana que Kracauer identifica com els assalariats, serviria d’antídot contra l’alienació generada per una mala apropiació de la tecnologia en el passat. En aquest sentit utòpic, el cinema és vist com una eventual nova esfera pública, condició de possibilitat d’una democràcia de masses.
